Un altre èxit de construcció, laboriós però molt agraït. El model construït està basat en el sòlid arquimedià Icosidodecaedre, format per dotze cares pentagonals i vint triangulars. Per tant l’hem anomenat Icosidodecaedre en flor. Recordem que ja vam construïr fa temps un altre icosidodecaedre, aquella vegada esquelètic.

Bé, anem amb els passos de la construcció:

1. Elegim un model per a iniciar la construcció: Icosidodecaedre
2. Analitzem el model i establim quants mòduls Sonobé necessitem i com els emprarem: El model, com podem veure a la imatge està format per 12 pentàgons i vint triangles. Per als pentàgons emprarem les flors pentagonals mentre que per a les cares triangulars farem ús dels mòduls secundaris, ja que les flors triangulars s’ajuntarien massa a les pentagonals. Així que necessitem tres mòduls Sonobé per a cada triangle i cinc per cada triangul. 12 x 5 + 20 x 3 = 60 + 60 =120 mòduls.
3. Elegim colors i  construïm les peces: He decidit fer les flors pentagonals de 3 colors diferents (roig, groc i verd) i els mòduls secundaris de dos (blau i carn)
4. Construïm les nostres peces secundàries, “triangles i pentàgons” i les anem ajuntant fins tancar la figura.

I ja la tenim. Figura completada. Aquesta és la construcció més gran que he fet fins ara, 120 peces!!

Per cert, respecte a aquesta última foto, clarament retocada, per si algú està interessat en donar aquest efecte, comente com ho he fet: Obrim la foto amb el GIMP i amb les ferramentes de selecció que més ens agraden seleccionem l’objecte a destacar i ho copiem a una capa nova damunt de la original. Després apliquem el filtre de “desenfocat gaussià” a la capa inferior (original) amb un radi d’uns 250 píxels i ja ho tenim.

Tornant a la figura, potser no es veja bé que prové d’un icosidodecaedre. Valga aquesta imatge com a prova:

Per cert, notem que aquesta figura té certa mobilitat. Tant els pentàgons com els triangles son rígids però les unions entre aquestos permeten afonar els pentàgons a dins de la figura sense trencar-la. Açò podem considerar-ho un defecte o una virtut, segons ens parega. Així que podem afonar l’esfera per dos polos oposats i obtindre el següent:

Acomiadem aquesta entrada amb un llistat de les tasques que ens queden per fer, almenys fins acabar els arquimedians:

Dodecaedre truncat: No el podem fer amb Sonobés perquè necessitem decàgons.

Icosaedre truncat:Probarem a fer-lo. 180 peces!!!!  270 peces

Petit rombicosidodecaedre: Probarem a fer-lo. 240 peces!!! 300 peces

Gran rombicosidodecaedre: No podem fer-lo perquè té cares decagonals.

Dodecaedre xato: Probarem a fer-lo o morirem en l’intent. 300 mòduls!!!! No ho sé

A partir d’ara la quantitat de mòduls necessaris es dispara. Ens oblidarem una miqueta de colors, simetries, harmonies i elegàncies, tota peça feta és bona. I jo ja en tinc un bon punyat de rebutjos acumulats d’altres figures.

Tot a la vida no son papers, estiguen doblats o no. Com ja vaig avisar al principi, també faig algun fotomuntatge de tant en tant. Normalment son de conya, per alguna festa amb els amics (bodes, aniversaris, etc.) Però els passats nadals vaig fer això i me va agradar:

Un retrat cubista li podríem dir, no?

Com podeu veure és un muntatge de cares de la mateixa persona superposades, barrejant perfils i frontals diferents, destacant uns trets d’una foto i uns altres (o els mateixos) d’una pose diferent.

Em vaig sorprendre a mi mateix del resultat i ara el tinc penjat al corredor de casa.

El muntatge l’he fet amb el GIMP. És un programa similar al photoshop però de llicencia GPL, o siga lliure.

Si algú està interessat a fer alguna cosa semblant només ha de seguir els següents passos:

1. Retallar les diferents cares que penses barrejar. Sense massa mirament, amb rectangles és suficient.
2. Emprant l’eina “Llindar blanc i negre… ” passem els retrats a dos colors, elegint la quantitat de blanc i de negre que volem.
3. Pintem alguna cosa que no ens agrade, amb màscares llevem el que ens sobre i fiquem tots els retrats al mateix llenç. Els donem a tots una transparència inicial del 50%.
4. Retocar i col·locar. Moure els retrats, modificar la transparència, modificar l’ordre de les capes… Tot això al gust. Una bona opció és ressaltar només una part d’un retrat (un ull per exemple). Això es fa duplicant la capa i, amb una mascara, ocultar la part que no vols ressaltar.

Aneu provant, és la millor manera de treure-li profit.