Icosidodecaedre esquelètic “cactus”

Pren figureta guapa que me criat. jeje. I quin nom que l’he ficat! Aquesta figura està feta amb 60 mòduls Sonobè doblegats de una manera molt particular. Com s’aprecia a la foto no m’ha quedat perfectament ensamblat, però encara així m’agrada el resultat. Potser doblegant amb més cura i amb un paper més fi es puga millorar fàcilment. Vegem més fotos:

I ara anem per parts. El nom.

Icosidodecaedre esquelètic “cactus”. Perquè aquest nom? La figura no la he inventada jo, ni tampoc la construcció amb mòduls Sonobè. Però el nom sí. I m’agrada cactus com adjectiu, i és obvi perquè se’l mereix la criatura.

El nom amb que vaig trobar aquesta figura per la xarxa és: Spiked Pentakis Dodecahedral Assembly

Primer inconvenient, està en anglès. Segon, què significa?

Què significa Spiked?, doncs clavetejat, però jo he preferit cactus. Què significa Pentakis?, doncs en anglès res, encara que segurament es refereix als pentàgons que formen les punxes del cactus. Així una traducció mig coherent seria: Punxes pentagonals reunides a un dodecaedre o Dodecaedre amb punxes. Aquests noms no m’agradaven i, a més, la figura no és un dodecaedre. Fixem-nos a les puntes, clarament es veuen els pentàgons que formen, però al costat de cada pentàgon no hi ha un altre, com deuria de ser, sinó un triangle.

Vaig buscar els sòlids arquimedians per si hi havia un construït així, amb pentàgons i triangles, i efectivament hi estava, i es deia: Icosidodecaedre, per sortir de truncar al màxim tant un icosaedre com un dodecaedre.

Així que jo ho veig clar, li canvie el nom: Icosidodecaedre. I perquè esquelètic? Doncs perquè jo el veig com embegut, xuclat, cap al seu centre, i només queda de la seua estructura els ossos, les punxes que mantenen els vèrtexs al puesto.

I com hi han diverses maneres de fer esquelètica una figura, li afegeix l’estil cactus.

Així va sortir el nom, però com va sortir la figura en sí? Ja ho he dit, amb 60 mòduls Sonobè, però com estan doblegats? Com sempre? Doncs no, esta figura m’ha obert més camins (això no para). Mireu:

Tant a l’esquema com a la segona imatge es pot vore que una punta del mòdul es doblega cap a un costat i l’altra cap a l’altre. A la tercera imatge tenim dos mòduls ensamblats, formant una punxa de la figura.

Molt important, aquesta no és la única manera d’ajuntar aquestos mòduls doblegats així. Es poden ajuntar també de tres en tres, encara no he provat a on s’arriba però… hi ha camí…

I de comiat, una del interior del cactus:

Hola a tots. Vaig començar este blog fa tres o quatre mesos, no tenia molt clar què anava a publicar; fotos d’origamis que anara fent, coses sobre educació, rallades mentals, … No estava gens clar, però vaig començar per la papiroflèxia.

Pensava anar posant les fotos de les figures que ja tenia i el diagrama per anar muntant-les, deixar eixa informació, que no anava a ser original precisament, però que seria la meua. La meua col·lecció de figures, ja fetes, i alguna de nova que anara copiant d’altres pàgines i vídeos.

Ara veig el que he fet, i no està mal, però no és això, ni de lluny. El fet de voler escriure el que faig, d’escriure per a una tercera persona (que no té perquè existir), barrejat amb el complex de profe que deu desmuntar conceptes per tornar a formar-los dins del cap d’un altre, m’ha fet, de forma totalment involuntària i automàtica agafar un altre camí.Un camí que començà amb el mòdul Sonobè i que no he abandonat  (ni el camí ni el mòdul) fins ara.

Eixe camí nou, de voluntat pedagògica sense alumnes, no haurà servit a ningú per aprendre res, supose. Però sí a mi per investigar parts del concepte, el àtoms que formen el mòdul i les molècules que es poden formar, com i amb quins plecs. No hem fet grans figures ni bones fotos, sinó observar les possibilitats i apuntar-les, per a que no s’obliden, que temps ja tindrem de fer-ne figures.

No sé si l’haurà servit a algú però m’ha servit a mi. M’ha servit d’excusa per buscar més informació i més exemples, més fotos d’uns altres. I així, vore que hi ha gent que fa meravelles. Com aquest blog que us presente, de Juan David, de Colòmbia. Impressionant.

http://universomodular.blogspot.com/

L’he afegit als enllaços papiroflèctics que hi han a la dreta.

Només mireu la imatge de la portada:

És bonic o no és bonic? Doncs, això no ho he fet jo, de moment.

Fins un altre dia, que m’enrrollaré menos, i les fotos ja seran meues.

P.D.: Ja posats a publicar coses d’altres, vos deixe també este vídeo per fer un fireworks

Una altra tasca pendent més.

Acoblant cubs.

Ací tenim dos cubs Sonobè encaixats, o com m’agrada dir-los:

els cubs bessons

I … podem afegir-ne més? Sí, és clar, a més de dues maneres distintes. Podem allargar la figura anterior en línia recta en una columna impossible de mantindre dreta, o podem afegir-ne certa curvatura i anar doblegant la forma. Així:

Acoblament de tres cubs Sonobè

I, per supossat, podem seguir encaixant fins tancar la figura (afegint més curvatura) o allargant-la.

Cub Sonobè mitjà

Es fa amb dotze mòduls Sonobè però doblegats de manera distinta a la habitual.

El resultat és un tant feble, no m’agradat i l’he desfet.

Cub Sonobè gran

Aquest necessita de 24 mòduls, també doblegats de manera distinta a la usual, i a la del cub anterior.

I aquest sí ha quedat guapo, es quedarà a formar part de la col·lecció. És més consistent que el mitjà, encara que no tant com el menut.

I com es fan?

Doncs fàcil, per al mitjà doblem així els mòduls Sonobè:

I per al gran així:

Encara que es dobleguen d’una altra manera els mòduls s’encaixen igual, “puntes” dins de les “butxaques”.

I ací teniu una comparació del cub gran i menut, vuit vegades més gran l’un que l’altre.