I per fi un èxit! Aquesta és una bona figura: consistent i gran. Clarament es veu un octaedre, vuit cares triangulars; però no és l’esquema de l’octaedre el que hem fet servir per construir-lo, sinó el de l’octaedre truncat (un altre arquimedià). Vegem-lo:

Per construir la nostra figura hem fet servir l’esquema de l’octaedre truncat, que està format per vuit cares hexagonals i sis cares quadrades, les quals nosaltres omplirem amb les respectives flors hexagonals i quadrades. A més, l’esquema té 36 arestes, per a les quals hem emprat 36 fixes blanques. A mig camí de la construcció teníem això:

Per guardar certa harmonia i simetria, he fet dues flors flors de cada color i les hem muntat enfrontades.

Aquesta és la figura més gran que he fet fins ara, en nombre de peces. Contem-les: 6 flors quadrades, 6×4, 8 hexagonals, 8×6, i 36 mòduls per a les arestes. Total: 24 + 48 + 36 =108 mòduls.

I ara, animats per aquesta bona feina, vegem quins son el pròxims passos als arquimedians:

Aquestos son, en eixe ordre, el Petit rombicuboctaedre, el Cuboctaedre truncat (o Gran rombicuboctaedre) i el Cub xato. I seran els esquemes que intentaré seguir per a les pròximes figures. No prometen molt la veritat: al primer i al últim veig massa triangles i ja sabem per experiència que les nostres flors triangulars tendeixen a amuntegar-se amb les altres i ocupar tot espai lliure dificultant la construcció i l’acabat de la figura. I del cuboctaedre truncat ja ens podem acomiadar per què fa ús de sis octògons i ja vam veure el que passava amb les flors octogonals… (veure Fracassos: Cub truncat).

Bé, fins al pròxim plec.