SIDEBAR
»
S
I
D
E
B
A
R
«
Primers plecs. El cub
Jan 30th, 2011 by DARIO

Comencem per la primera figura de la meua biblia.

El cub ideat per Paul Jackson. Format per sis peces, una per cada cara. Cada peça es fa amb un paper cuadrat, doblant per les meitats i pels quarts et queda la peça que veieu a a foto.


Ací podeu veure el diagrama, i al següent vídeo al propi Paul muntant-lo.

Consells: Per a que vos queden bé les cares del cub els plecs de les meitats no els heu d’apretar, només marqueu-los bé pel quart exterior. Així la marca del plec no embrutarà la cara del cub.

Respecte als colors, per obtindre un resultat més o menys simètric, veja’m quines opcions tenim. Com que cada peça serà una cara del cub, que té 6 cares, i els divisors propis de 6 son 2 i 3, tenim combinacions de 2 i 3 colors:

  1. 3 colors. És la que jo he fet. Ajuntant els mateixos colors en cares oposades. També podem fer-ho ajuntant els mateixos colors en cares contigües, però no mola tant.
  2. 2 colors. Mig cub de cada color. Hi han dues opcions. Les tres peces formant un vèrtex o una tira recta de cares.

Hi han més maneres de construir cubs, amb unes altres peces, però aquesta és la més senzilla que conec i també la més elegant.

En propers episodis apareixeran altres cubs.

La casualitat
Jan 29th, 2011 by DARIO

Començarem dient d’on em va vindre este afan per les figures de paper.

Va ser per casualitat, com tot a aquesta vida. Em trobava de viatge a Oporto, visitant un amic que estava d’erasmus. Ens va fer unes rutes turístiques per la ciutat, que van incloure visites als millors bars, terrasses i discoteques, i també llocs turístics i peculiars. Ací es on apareix la llibreria Lello e Irmao, considerada com una de les llibreries més boniques del món. I allí es on ens va portar Fredy.

Ens trobàvem bavejant per lo impressionant del lloc, passejant tranquil·lament com a un museu. Però a aquest museu no ens havien demanat diners ni carnets d’estudiant ni res, només era una llibreria que venia llibres, i podies entrar, fer fotos, passar el matí allí dins i ningú te deia res. Així que vam decidir que compraríem un llibre.

Però els llibres estaven en portuguès, clar. Què podíem comprar? (de record i per col·laborar amb l’empresa)

Vam trobar això:

Érem matemàtics, i l’escassa literatura amena i entretinguda que podíem trobar al voltant de les mates ens resultava atractiva. Mai en la vida m’havia donat per fer figures amb paper, ni tan sols sabia fer el barquet o la “pajarita”. Però vam comprar el llibre “Origami matemáticos” de David Mitchell. Estava en portuguès però s’entenien les instruccions, que estaven ben acompanyades de dibuixets.

Així, el llibre, va arribar a casa amb les maletes i la roba bruta. Va ocupar un espai a l’estanteria i anar agafant pols.

Un parell de vegades el vaig fullejar . Pot ser vaig fer la primera construcció, però no vaig continuar. Només era un record del viatje a Oporto.

Donem ara un salt en el temps fins que el 2009 m’envien a treballar a Elx. A aquest nou institut entropesso amb dos profes de mates aficionats a l’origami, i s’encén la flama. Desenterro el llibre i ells m’inicien en aquest menut art.

SIDEBAR
»
S
I
D
E
B
A
R
«
»  Substance:WordPress   »  Style:Ahren Ahimsa