Un altre èxit de construcció, laboriós però molt agraït. El model construït està basat en el sòlid arquimedià Icosidodecaedre, format per dotze cares pentagonals i vint triangulars. Per tant l’hem anomenat Icosidodecaedre en flor. Recordem que ja vam construïr fa temps un altre icosidodecaedre, aquella vegada esquelètic.

Bé, anem amb els passos de la construcció:

1. Elegim un model per a iniciar la construcció: Icosidodecaedre
2. Analitzem el model i establim quants mòduls Sonobé necessitem i com els emprarem: El model, com podem veure a la imatge està format per 12 pentàgons i vint triangles. Per als pentàgons emprarem les flors pentagonals mentre que per a les cares triangulars farem ús dels mòduls secundaris, ja que les flors triangulars s’ajuntarien massa a les pentagonals. Així que necessitem tres mòduls Sonobé per a cada triangle i cinc per cada triangul. 12 x 5 + 20 x 3 = 60 + 60 =120 mòduls.
3. Elegim colors i  construïm les peces: He decidit fer les flors pentagonals de 3 colors diferents (roig, groc i verd) i els mòduls secundaris de dos (blau i carn)
4. Construïm les nostres peces secundàries, “triangles i pentàgons” i les anem ajuntant fins tancar la figura.

I ja la tenim. Figura completada. Aquesta és la construcció més gran que he fet fins ara, 120 peces!!

Per cert, respecte a aquesta última foto, clarament retocada, per si algú està interessat en donar aquest efecte, comente com ho he fet: Obrim la foto amb el GIMP i amb les ferramentes de selecció que més ens agraden seleccionem l’objecte a destacar i ho copiem a una capa nova damunt de la original. Després apliquem el filtre de “desenfocat gaussià” a la capa inferior (original) amb un radi d’uns 250 píxels i ja ho tenim.

Tornant a la figura, potser no es veja bé que prové d’un icosidodecaedre. Valga aquesta imatge com a prova:

Per cert, notem que aquesta figura té certa mobilitat. Tant els pentàgons com els triangles son rígids però les unions entre aquestos permeten afonar els pentàgons a dins de la figura sense trencar-la. Açò podem considerar-ho un defecte o una virtut, segons ens parega. Així que podem afonar l’esfera per dos polos oposats i obtindre el següent:

Acomiadem aquesta entrada amb un llistat de les tasques que ens queden per fer, almenys fins acabar els arquimedians:

Dodecaedre truncat: No el podem fer amb Sonobés perquè necessitem decàgons.

Icosaedre truncat:Probarem a fer-lo. 180 peces!!!!  270 peces

Petit rombicosidodecaedre: Probarem a fer-lo. 240 peces!!! 300 peces

Gran rombicosidodecaedre: No podem fer-lo perquè té cares decagonals.

Dodecaedre xato: Probarem a fer-lo o morirem en l’intent. 300 mòduls!!!! No ho sé

A partir d’ara la quantitat de mòduls necessaris es dispara. Ens oblidarem una miqueta de colors, simetries, harmonies i elegàncies, tota peça feta és bona. I jo ja en tinc un bon punyat de rebutjos acumulats d’altres figures.

Icosidodecaedre esquelètic “cactus”

Pren figureta guapa que me criat. jeje. I quin nom que l’he ficat! Aquesta figura està feta amb 60 mòduls Sonobè doblegats de una manera molt particular. Com s’aprecia a la foto no m’ha quedat perfectament ensamblat, però encara així m’agrada el resultat. Potser doblegant amb més cura i amb un paper més fi es puga millorar fàcilment. Vegem més fotos:

I ara anem per parts. El nom.

Icosidodecaedre esquelètic “cactus”. Perquè aquest nom? La figura no la he inventada jo, ni tampoc la construcció amb mòduls Sonobè. Però el nom sí. I m’agrada cactus com adjectiu, i és obvi perquè se’l mereix la criatura.

El nom amb que vaig trobar aquesta figura per la xarxa és: Spiked Pentakis Dodecahedral Assembly

Primer inconvenient, està en anglès. Segon, què significa?

Què significa Spiked?, doncs clavetejat, però jo he preferit cactus. Què significa Pentakis?, doncs en anglès res, encara que segurament es refereix als pentàgons que formen les punxes del cactus. Així una traducció mig coherent seria: Punxes pentagonals reunides a un dodecaedre o Dodecaedre amb punxes. Aquests noms no m’agradaven i, a més, la figura no és un dodecaedre. Fixem-nos a les puntes, clarament es veuen els pentàgons que formen, però al costat de cada pentàgon no hi ha un altre, com deuria de ser, sinó un triangle.

Vaig buscar els sòlids arquimedians per si hi havia un construït així, amb pentàgons i triangles, i efectivament hi estava, i es deia: Icosidodecaedre, per sortir de truncar al màxim tant un icosaedre com un dodecaedre.

Així que jo ho veig clar, li canvie el nom: Icosidodecaedre. I perquè esquelètic? Doncs perquè jo el veig com embegut, xuclat, cap al seu centre, i només queda de la seua estructura els ossos, les punxes que mantenen els vèrtexs al puesto.

I com hi han diverses maneres de fer esquelètica una figura, li afegeix l’estil cactus.

Així va sortir el nom, però com va sortir la figura en sí? Ja ho he dit, amb 60 mòduls Sonobè, però com estan doblegats? Com sempre? Doncs no, esta figura m’ha obert més camins (això no para). Mireu:

Tant a l’esquema com a la segona imatge es pot vore que una punta del mòdul es doblega cap a un costat i l’altra cap a l’altre. A la tercera imatge tenim dos mòduls ensamblats, formant una punxa de la figura.

Molt important, aquesta no és la única manera d’ajuntar aquestos mòduls doblegats així. Es poden ajuntar també de tres en tres, encara no he provat a on s’arriba però… hi ha camí…

I de comiat, una del interior del cactus: