Com ja vaig dir, els diagrames per fer el dodecaedre en contorn els vaig treure del llibre de David Mitchell. Ficant l’autor i el títol al google el podeu descarregar.

He estat buscant per el web més diagrames i/o vídeos explicatius per aquesta figura però no he trobat  gran cosa. L’únic, un altre blog que fa el mateix que jo, però en portuguès. Aquest sí ha penjat les pàgines del llibre amb els diagrames.

Ja tenim els diagrames, ara només ens queden les curiositats.

El dodecaedre és un dels 5 sòlids platònics, és a dir, un dels únics cinc poliedres regulars convexos que existeixen. No hi ha cap figura més que es puga formar amb polígons regulars i que a cada vèrtex s’ajunten el mateix nombre de cares. Només 5. Per aquesta raó, que els grecs ja sabien (o intuïen), aquestes figures van ser atorgades de poders especials. Va dir Platon:

«El foc està format per tetraedres; l’aire, d’octaedres; l’aigua, de icosaedres; la terra de cubs; i com encara és possible una quinta forma, Deu ha utilitzat esta, el dodecaedre pentagonal, per a que servisca de límit al món»

Així que nosaltres hem construït les arestes del contenidor del món.

Aquest curs tinc una hora absurda de classe amb els xiquets. “Atenció educativa” li diuen. No és més que una hora buida de continguts que tenen els xavals que no donen religió.

Podríem fer un repàs de matemàtiques, que tots aprofitarien però no, no és pot fer això. Si ho fera estaria “discriminant” als pobrets alumnes catòlics impedint-los assistir al repàs, ja que ells si fan classe amb “continguts” de religió.

Total que estes hores acaben emplenant-se amb pel·lícules i poca cosa més.

Jo he decidit compartir este temps de pel·lícules amb la papiroflèxia, i també amb música i curtmetratges. Durant aquest curs han fet un parell de figuretes, el cub de Paul Jackson, la granota saltadora i, entre tots, un octaedre estelat sonobé. Ahir vam acabar l’última figura, un dodecaedre en contorn ben gran. Cadascun dels 30 mòduls és una fulla A4.

Com indica la imatge del començament, els diagrames els he tret de la meua bíblia “Origami matemáticos“. Si busqueu bé al google el podreu descarregar.

Quan ja acabàvem de muntar-lo vaig deixar-li la càmera a una alumna per a que fera les fotos:

Al final vam treure el dodecaedre de l’aula i el vaig deixar sobre una taula al costat de l’escala per a que ho veiera tot el món, i a vore que passava …

I el que ha passat és que avui ja no estava. 🙁

Pot ser se l’han carregat, l’han furtat o algú ha pensat que estava millor a un altre puesto i l’ha guardat… El cas és que ja no està.

Les figures de paper no es fan per a tota la vida ni tenen un valor incalculable. Amb un poc de temps i un mínim de diners te’n fas un altre. Però collons! podia haver durat una setmana.