SIDEBAR
»
S
I
D
E
B
A
R
«
Anàlisi de la Llei electoral
August 23rd, 2012 by DARIO

Fa poc més d’un any que vam ser conscients que això no anava bé, que devíem canviar alguna cosa encara que no sabérem ben bé quina. Es van fer moltes propostes, unes més descabellades, altres possibles, inclús senzilles i alguna que altra fou pura ciència-ficció.

Vaig estar molt interessat en una concreta, i senzilla, el canvi de la llei electoral. Només canviar una llei, tampoc és la fi del món, ni de prop una utopia, només un tràmit al parlament, una votació i prou. Un canvi que “ampliara” la representativitat al parlament. “Ampliara” es una manera de parlar per que la cambra ja és representativa de tots el espanyols, el problema es que no els representa a tots per igual. Hi han certes barreres les quals estrangulen aquesta democràcia. Analitzem les característiques de llei electoral actual per veure quines coses es podrien canviar o millorar, basant-nos en unes premisses bàsiques:

  • Tots els espanyols som iguals en drets i deures.
  • El parlament representa al poble, a tot el poble.

Podem consultar a llei electoral a la pàgina del ministeri d’interior. Descarrega ara.

Procedim a analitzar la nostra llei electoral, comencem per les característiques més bàsiques:

  • Es reconeix el dret de sufragi actiu (votar) a tot espanyol/a que sigui major d’edat i no hagi sigut privat d’aquest dret mitjançant una sentència judicial (per raons penals o d’incapacitat psiquiàtrica).
  • Es reconeix el dret de sufragi passiu (que et voten a tu) a tot espanyol/a que complisca les condicions anteriors, no pertanya a cap òrgan del poder judicial o juntes electorals o similar. I que complisca la llei de partits, i supere certes restriccions penals.

Poc podem matisar d’aquestes bases. Potser podríem qüestionar que hi hagen presos que no poden votar, o l’efecte de la llei de partits que durant anys ha deixat una minoria prou gran i concentrada de gent sense poder votar. Però eixe és un altre debat que no pense tocar avui.

Centrem-nos en les característiques particulars de les eleccions generals al parlament. Com es fa? I que passa amb els nostres vots?

  • El parlament té 350 escons. Els quals es reparteixen en 52 circumscripcions formades per les 49 províncies i les dues ciutats autònomes, Ceuta i Melilla. A cada província li corresponen un mínim de 2 escons i a les ciutats autònomes un únic escó a cada una. Els altres 248 escons es reparteixen entre totes les províncies proporcionalment a la seua població.
  • Una vegada una circumscripció té assignat el seu nombre de escons, aquestos es repartiran entre les candidatures més votades a eixa circumscripció mitjançant el mètode d’Hondt. No entraran a aquest repartiment les candidatures que no hagen superat el llindar del 3% del total de vots vàlids (que son els vots a candidatures més els vots en blanc, no conten els vots nuls).
  • Votem a llistes tancades de partits polítics.
  • Un vot s’anul·la , i es diu vot nul, quan aquest ha sigut alterat intencionadament o no queda clara la intenció de vot, per exemple si hi han dues paperetes distintes. Tampoc es pot alterar el sobre. Els vots nuls no computen com vots vàlids.
  • Un vot en blanc és un sobre buit. La llei no atorga cap intenció a aquest vot encara que el considera vot vàlid.

Aquestes són les característiques principals del procés de votació sobre les que vull parlar. Anem una per una i deixem la més important per al final:

  • El llindar, el percentatge mínim de vots, dins d’una circumscripció que s’exigeix per entrar al repartiment dels escons. Aquest varia segons l’àmbit de la votació: A les eleccions al parlament espanyol el percentatge és del 3% del total de vots vàlids d’eixa circumscripció, mentre que a les locals és d’un 5%. A les eleccions autonòmiques és el propi govern autonòmic qui estableix el seu llindar. Un percentatge mínim major dificulta l’entrada de partits minoritaris. Es necessària aquesta barrera? Perquè la tenim? Doncs, diuen les males llengües, que per afavorir i assegurar un govern estable, evitant el gran caos que suposaria que cada escó fora d’un partit i … blablabla. En la meua opinió aquest percentatge sobra, la seua eliminació no suposaria cap canvi important a les eleccions estatals, potser si per a eleccions autonòmiques i sobretot per a les locals. Encara així no seria un canvi a pitjor, sinó un canvi per fer les corts i parlaments més representatius. Així que el llindar… FORA!
  • El mètode d’Hondt. Açò no es més que un mètode numèric per repartir els escons als partits de la forma més raonable possible. Tinguem en compte que sempre hi sortiran decimals que haurem de menysprear o no, i aquesta regla, la d’Hondt, o fa prou bé. A la gent li pareix estranya i pensa que amaga trampes però res d’això, és només una manera prou còmoda de fer un repartiment.
  • Votem a llistes tancades, es a dir, votem a un partit, no a una persona, no elegim qui va davant a la llista. Aquest ordre ho estableix cada partit polític. Si les llistes foren obertes potser tindríem la possibilitat de castigar els presumptes corruptes sense deixar de votar al mateix partit. Tenim exemples de votacions amb llistes obertes ací mateix, a Espanya: A les eleccions locals de pobles menuts (menys de 250 habitants) es vota amb llistes obertes. Cada ciutadà agarra la llista del seu partit i marca quatre dels cinc candidats d’eixe mateix partit, establint així els seus candidats preferents i marginant un altre.
  • Per últim queden els vots nuls i en blanc. No serveixen per a res. La llei no estableix cap intenció ni a un ni a l’altre. El vot nul és un vot malmès o erroni i no conta com vot vàlid. Respecte el vot en blanc la gent pensa que serveix per alguna cosa, que mostra el desencant o que afavoreix les majories… res d’això. En teoria només augmenta els vots vàlids, i per tant el llindar del 3% creix, i això dificulta el camí als partits menuts que veuen com puja la barrera que han de superar. Encara que en la pràctica dubte molt que alguna vegada hi hagi votat tanta gent en blanc com per augmentar significativament aquest percentatge i deixar fora algun partit que, d’altra manera, haguera agafat escó. Fiquem un exemple: Una circumscripció amb un milió d’habitants, a la que tenim 600.000 vots vàlids a candidatures, per tant el llindar del 3% correspon a 18.000 vots que ha de aconseguir cada partit per entrar al repartiment d’escons. Ara suposem que dels 400.000 ciutadans que no havien votat, 50.000 d’ells han preferit votar en blanc (aquesta és una quantitat immensament superior a la habitual), per tant ara tenim 650.000 vots vàlids, i el 3% es situa en 19.500. Una participació massiva del vot en blanc provoca efectivament un augment del llindar, però no molt alt, i mai ha passat que tantíssima gent votara en blanc. Així, que directament podem dir que votar en blanc no serveix per a res, i és igual que votar nul. Soc partidari de donar-los alguna utilitat, almenys al vot en blanc, ja que la gent s’ha molestat en sortir de casa a votar, interpretant aquest vot com un castic als polítics i que els vots en blanc compten per deixar escons en blanc, seria algo així com un “vot anarquista”.

Resumint, tenim un llindar per eliminar, unes llistes que podrien ser obertes per poder castigar algun presumpte corrupte i una utilitat per donar-li als vots en blanc: escons en blanc.

Hem deixat per a tractar amb més deteniment el fet de tindre 52 circumscripcions. Un fet que no pareix massa important però que dona les situacions més sagnants de totes.

Tenim una representació provincial al parlament. Per què?

El parlament representa a tots els espanyols, no és una cambra de representació territorial (o sí), com sí ho és el senat. La qüestió no és que siga roïna aquesta representació provincial en si mateixa, però hem de tindre clar que pot ser així o no, podria ser de qualsevol altra manera. Per exemple, una única circumscripció, a la qual es comptarien tots els vots junts i es repartirien tots els escons. O qualsevol altra, que n’hi han més. Jo vaig a analitzar els efectes d’aquesta distribució provincial i comparar-la amb l’exemple de una única circumscripció. Perquè pose en dubte aquest sistema? Doncs, principalment per la quantitat de vots que es perden pel camí i per aixó que he sentit dir que en unes provincies el teu vot val més que a unes altres. Comprovem si és cert:

 

DIFERÈNCIES ENTRE PROVÍNCIES:

Analitzant les dades del cens i els diputats per província de les eleccions de 2011, vaig estar comparant la representació de cada circumscripció amb la que li tocaria si només hi haguera una única circumscripció per a tot el territori espanyol. Es a dir, agafem el cas en que tot espanyol té el mateix pes decisori a la política, i el comparem amb l’actual per veure si eixes diferencies són molt grans o no.

I com que una imatge val més que mil paraules… Ací en van unes quantes:

(per veure el full de càlcul fes clic ací)

No ho veus clar, doncs mira estes:

 

Es pot veure fàcilment que hi ha una dràstica diferència entre els habitants d’unes províncies i d’altres. Però tampoc podem llançar-nos a la demagògia i dir coses com que la llei afavoreix zones rurals o tradicionals o d’un partit concret. D’on ve aquesta desigualtat? De establir un mínim de dos escons per província i un per les ciutats autònomes, aquestes zones marcades al mapa no arribarien per població a obtindre eixos escons i d’ací els arriba el benefici.

Perquè tenim 51 circumscripcions i no 1? O 300?

Sense pensar malament de ningú, ni cap mala intenció per part dels polítics de menysprear el vot d’uns ciutadans enfront d’uns altres; pensem que s’aconsegueix d’aquest repartiment per províncies:

Clarament les províncies més beneficiades son les menys poblades, i les perjudicades aquelles que acumulen major nombre d’habitants. Pensem ara que Espanya no està formada només pels seus habitants, sinó que és també una col·lecció de terres, una quantitat de Km2. Tindria sentit veure la representació al parlament segons l’àrea de les circumscripcions? Açò es molt discutible, però fiquem un exemple per admetre, almenys a debat, aquesta situació: Terol, despoblada, és una de les zones que es beneficia de la llei electoral, tenen sobrerrepresentació, i encara així, què és el més famós de Terol apart del Torico? El lema “Teruel existe”. Estan abandonats. Son poquets i no viuen amuntegats al voltant d’una megaciutat. Si els llevarem aquest escó de més que tenen, en què quedarien? En què quedaria tota eixa extensió de terra? Qui “vetlaria” per ella? Ho farien els de Saragossa, els de Madrid, Barcelona…?

Bé, no vull defendre aquest repartiment no proporcional del poder de les corts, només és que no vull deixar-me res per contemplar.

Així, continuant l’anàlisi, vegem aquesta imatge:

Com podem veure, aquestes províncies afavorides per la llei electoral encara així no arriben a estar ben representades respecte la seua mida (en el cas que això ho trobem important).

Resumint: La llei electoral afavoreix les províncies menys poblades donant-li a cada una un escó de més (aprox.), aquestos escons els lleven de les províncies més poblades. Donant així el doble o el triple de poder a un ciutadà de Terol que a un de Madrid. Però això, que dona escrúpol, resulta que no es tan roí perquè compensa eixes bastes terres despoblades perquè puguen dir: Ací estem!

Cadascú que ho valore com millor li parega. Hi haurà gent que mai no suportarà res que no siga proporcional, i n’hi hauran que ho comprendran i acceptaran. Sempre serà més fàcil d’entendre per algú que visca a una zona rural allunyada de la capital.

Continuem amb el segon punt, hereu d’aquest mateix, perquè en gran part és conseqüència directa del repartiment per províncies

 

VOTS PERDUTS:

Exemple: Un partit X rep 120.000 vots de la província d’Alacant i uns altres 180.000 vots de València, resulta que amb eixos resultats no li surten els comptes a cap de les dues províncies i eixos 300.000 vots es perden, però si poguera ajuntar-los agarraria escó sí o sí. I tots eixos votants quedarien representats a la cambra dels diputats. Tal com estan les coses ara mateix, milers i milers de vots es llacen a la paperera contínuament. Més avant verem casos concrets de les últimes eleccions.

Entre unes coses i altres… Quants vots es perden i es llacen a les escombreres? Com és aquesta discriminació entre els ciutadans d’una província i una altra? Analitzem aquestos punts:

Quins vots es perden? Quants homes i dones s’alcen de la cadira el diumenge de torn per anar a omplir uns sobres, unes urnes, se’n tornen cap a casa, alguns contents, hi ha qui es fica vestit i tot, i després resulta que el seu vot no a servit per a res, a quedat encallat a la maquinària de la llei electoral.

De quantes maneres desapareix un vot?

  • Votes a un partit que no supera el llindar del 3% del total de vots vàlids a la teua circumscripció.
  • Votes a un partit que sí supera el llindar però encara així no arreplega cap escó a la teua circumscripció.
  • Votes nul.
  • Votes en blanc

Es a dir, si el teu vot no és per una candidatura la qual aconseguisca almenys un escó a la teua circumscripció l’estas tirant a la paperera.

Examinant els resultats de les passades eleccions generals de 2011, mirant a cada circumscripció el nombre total de vots emesos a candidatures i restant-li els vots a candidatures amb escó, obtenim els vots no computats a l’hora de repartir els diputats, o (com jo els hi dic) vots perduts.

Si els contem tots ens surten un total de 2.435.432 vots perduts, vots a partits que no han servit de res. Si a més, li sumem el total de vots en blanc i els vots nuls tindrem:

2.435.432 vots perduts + 333.461 vots en blanc + 317.555 vots nuls = 3 milions de vots que no serveixen per a res.

I com li sumen l’abstenció ja te cagues:

11.113.099 abstencions + 3 milions = 14 milions de censats que no compten.

 

Hem de ser conscients que aquestes dades son prou fortes. Comparem-les amb els resultats del PPSOE:

El Partit Popular governa amb majoria absoluta amb menys de 11 milions de vots, i al PSOE el van votar 7 milions de persones. Davant aquestes quantitats, 11 i 7, trobe prou significant que 3 milions de vots no conten. O que hi haja més abstencions que vots al partit que governa amb majoria absoluta.

Com estes dades les he hagut de treure de cada circumscripció, doncs he fet un mapa també, marcant les províncies que destaquen per tindre una major pèrdua de vots a les eleccions generals de 2011:

(per veure el full de calcul fes clic ací, hi han dos fulles)

Pràcticament a tot l’estat es cremen més del 10% dels vots a candidatures, a excepció de les circumscripcions més poblades que aconsegueixen un millor repartiment dels escons al tindre molts més. Notem que pràcticament totes les províncies que a l’apartat anterior havíem marcat com sobrerrepresentades les tenim ací amb un alt percentatge de vots perduts.

A qui pertanyen la major part d’aquestos vots perduts? Qui guanya i qui perd amb aquesta situació?

Com sempre guanyen els mateixos, els més grans, el PP i el PSOE al eliminar la competència d’altres partits estatals, però també els partits que concentren tots els seus vots a una o poques circumscripcions, es a dir, els partits nacionalistes forts: CIU, PNV, BILDU, ERC, etc. I els majors damnificats UPyD e IU.

EDITE: Com ha aclarit loetoriet als comentaris, CIU i ERC no es beneficien de la situació actual (només un escó per a CIU). No hi ha molta més diferència a Euskadi, on els partits guanyen un o dos escons amb la situació actual. Res a veure amb els 22 escons regalats al PP per aquest sistema.

Observant els resultats generals veiem que tant CIU com UPyD han recollit pràcticament els mateixos vots, un milió cadascú. Però no tenen els mateixos escons, CIU en té 16 i UPyD només 5. Què ha passat? Doncs, que una gran part del milió de vots de UPyD realment no han contat, els han cremat. De fet només els han servit els quatre-cents i pico mil vots aconseguits a les circumscripcions de Madrid i València, que els han donat eixos 5 escons; els altres cinc-cents i pico mil vots repartits per la resta de l’Estat no han servit de res. Mentre que el milió de vots de CIU està concentrat a les províncies catalanes on els ha pogut aprofitar tots.

El mateix passa amb IU, que de un milió set-cents mil vots només n’aprofita la meitat.

I per fi acabe.

Hem fet un llarg anàlisi de la distribució provincial de les circumscripcions, destacant dues situacions rellevants:

  • La desigualtat entre el poder d’un vot en una província o una altra i el cas dels vots perduts. Respecte a la desigualtat entre un ciutadà o un altre segons on visca, a pesar de ser un assumpte teòricament lamentable, en la pràctica no resulta tan sagnant com pareixia en un principi. Per tant considere assumible aquesta característica de la llei.
  • La pèrdua de moltíssims vots per culpa del fraccionament en circumscripcions. Açò té dues solucions possibles: La més directa seria l’eliminació de les circumscripcions, deixem només una per a tot l’estat. Això acabaria amb la representació provincial del congrés dels diputats, que només representaria ciutadans. Però si això no ens agrada, ens queda una altra opció: Crear una circumscripció de restos, una més, a la que ficaríem tots els vots que no han computat en altres províncies. Quants escons li correspondrien estaria per veure, però no oblidem que la Constitució estableix un mínim de 300 i un màxim de 400 escons per a la cambra dels diputats, que no tenen perquè ser 350 fixes, podríem canviar-ho i afegir uns quants per aquesta nova circumscripció. Aquesta segona opció la fomenten alguns partits minoritaris.

Possibles millores de la llei electoral:

  • Eliminació del llindar o percentatge mínim. Obtindríem major representativitat.
  • Llistes obertes. Podríem castigar corruptes.
  • Vot en blanc = Escó en blanc. Podríem castigar els polítics.
  • Eliminació de les circumscripcions o creació de una més per a les restes. Obtindríem major representativitat.

10 Responses  
  • leoteriet writes:
    August 25th, 201217:58at

    La llei electoral benefícia molt a PP i PSOE i als partits bascos PNV i Amaiur per que al tindre poca població els benefícia el mínim d’escons. No es cert que beneficie a Esquerra republicana i a Convergència (això és una mentira que la veig escrita massa vegades) la circunscripció de Barcelona equilibra tot el posible benefici que obtinguen per territorialitat.
    Calculant el que costa un esco en circunscripció única vorem que convergència li surtiria igual resultat i a esquerra millor, ja que pert molts vots a tarragona i lleida.
    Preus per escó de les pasades eleccions:
    PP: 58.530
    PSOE: 63.668
    IU: 153.272
    UPYD: 228.645
    CIU: 63.481
    Però NO es cert que Convergència estigue beneficiada (menys encara esquerra republicana). No ho compares amb Esquerra unida i UPD estos partits estan en una situació antidemocràtica. Compara amb els resultats obtinguts amb una circunscripció única o amb els del PPSOE
    Es a dir. Amb una circunscripció única CIU obtindria els mateixos o uns pocs més diputats per que PP i PSOE que tenen el 90% de l’emicicle son els que marquen el preu dels diputats. El preu de l’esco estaria cap als 66.000 vots
    Ara et colocare els escons de un parlament amb circunscripció unica.

    PP 10.830.693 164
    PSOE 6.973.880 105
    CIU 1.014.263 15
    IU 1.680.810 25
    Amaiur 333.628 5
    UPD 1.140.242 17
    PNV 323.517 4
    ERC 256.393 3
    BNG 183.279 2
    CC 143.550 2
    Compromis 125.150 1
    FAC 99.173 1
    EQUO 215.776 3
    PACMA 101.557 1
    Eb 97.706 1
    PA 76.852 1
    Es cert que convergència baixa de 16 a 15. Es veu beneficiada al ser la formació més votada a les tres circunscripcions menys poblades. No obstant si el PSC li guanyes en una d’aquestes regions ja no es voria tant afavorida. Això per exemple ha passat a lleida al 2008. També es produiria major equilibri si tragues millors resultats a Barcelona (això també ha pasat).
    En tot cas els partits nacionalistes catalans no es vorien perjudicats significativament si anessim a una circunscripció única. Sí pedrien poder els Bascos.
    Tampoc es perjudicaria a la resta de partits nacionalistes que no son majoritaris a la seua regió (a molts els afaboriria)
    Conclusió: La circunscripció única no molesta a Convergència. Molesta a PPSOE i als nacionalisme Basc.
    Per altra bandda afaboreix a IU, UPD i tots els partits que intenten emergir. Per exemple EQUO,PACMA, Escons en blanc o Compromís

  • leoteriet writes:
    August 25th, 201218:01at

    Deuriem d’analitzar la utilitat de la circunscripció. Si entenem un estat uniforme i que s’estime a ell mateix per igual en tot el seu territori no calen circunscripcions. Ja que al pensar en clau d’estat voldrem els mateixos drets per a tots els ciutadans (encara que un territori estigue menys poblat)
    Com això no passa a Espanya, sí convé tindre circunscripcions. Però personalment la província no m’agrada per que no representa a un poble o pais. Personalment entendria més que la circunscripció fora la comunitat autonoma. Així es facilitaria la entrada de partits com Esquerra unida, UPD o Equo. I comunitats autonomes com les dos castelles i extremadura no estarien tan beneficiades. Mentre que Madrid recuperaria un poc de pes.
    Per una altra banda hem de tindre en conte que un molt baix numero de diputats tampoc no serveix per a res. Per exemple a terol el resultat electoral no importa, sempre obtindran un diputat per al PP i un per al PSOE (per tant encara que fem polítiques que perjudiquen Terol no pasa res, per que continuarem amb 1 i 1) Si la circunscripció és Aragó i aquesta comunitat te un sentiment propi (no cal que sique molt profund) quan es facen politiques que perjudiquen Terol la gent de Saragossa no votara a eixe partit que perjudica a la seua circunscripció (penso que això es més util)

  • DARIO writes:
    August 25th, 201218:24at

    Molt interesant leoteriet.
    No m’havia parat a pensar diferències entre partits nacionalistes, simplement els he ficat tots junts pel fet que recullen els seus vots concentrats a poques provincies, i per tant no els afecta tant el fet de tindre tantes circumscripcions (comparat amb IU o UPyD).

    Realment tens raó, CIU o Esquerra no perden gran cosa al passar a circumscripció única (de fet ERC guanya), per tant, podem dir que no guanyen al tindre 52 circumscripcions. Però tampoc pots dir que li perjudica greument. Senzillament es mantenen pràcticament igual.

    Editaré el text per aclarir-lo.

    I respecte al sentit de la circumscripció que parles… hem pareix una bona opció, milloraria la situació, però hauríem de vore si efectivament acaba amb la discriminació de IU y UPyD.

  • leoteriet writes:
    August 25th, 201220:46at

    No acabaria amb la discriminaciò total de EU i UPD, Però almenys el cost per escó no seria tan abrumador.
    Per exemple a castelló es necessiten quasi un 20% dels vots per a traure un dels 5 escons. Al pais valencia sols faria falta un 4%, al sumar els escons de valencia i Alacant. Així un partit com EU i UPD ja podrien tindre opcions de traure un o dos escons.
    A més vullc recalcar que la territorialitat extrema es contraproduent. Pensa en Terol. A totes les eleccions democràtiques hauran sortit un del PSOE i un del PP. Així que no cal preocuparmos massa d’aquest territori ja que sols podem traure un esco i a més segur que el traurem..

  • Luis writes:
    August 25th, 201221:05at

    Et faig una petita correcció: quan dius que el vot en blanc es una mena de vot anarquista estas en un contrasentit. El vot anarquista no existeix, perque el anarquisme es caracteritza per el NO vot. Son contraris a qualsevol sistema estatalitzat i per això mateix no participen.
    A banda d’aixo, crec que l’analisi que fas es molt bó peró falta vore con son el sistemes electorals a fora d’Espanya i copiarlos. Així de fàcil. Yo em quede amb l’alemany: hi ha una llista nacional ( o estatal como vulgues dir-ho) que son la meitat dels escons. Així s’afavoreix als partitis que representen tot el territori i no només una regió o autonomia, afavorint els interesos de tots i no tenint que pactar amb partits que fan pressió o,millor dit xantatge als grans partits. A més es afavoreix als partits nacionals ( o estatals, el que tu vullgues) com UPYD o IU perque amb llista nacional molts vots JA NO ES PERDEN. Tots sumen en una circumscripció única. Per supost amb llistes totalment obertes i desbloquetjades. En segón lloc, els alemanys fan una segona elecció del diputat del teu districte. AIXÒ ES DEMOCRÀCIA. El ciutadà pot saber qui es el seu representant que te que parlar amb els seus electors. Les circunscripcions han de ser mes petitas. Tal volta hauríen de ser 400 diputats, això afavoreria major representativitat. Tu votes a una persona no una llista tancada. I a més a més s’ hauría de garantir PER LLEI que els candidats a diputats, alcalde, regidor, president, ect. per QUALSEVOL partit es faci per PRIMÀRIES. Tot això podría fer que jo votara. Mentres tantn no puc votar a un sistema ANTIDEMOCRÀTIC.

  • DARIO writes:
    August 26th, 20123:38at

    A vore Luis, gracies per la correcció però el contrasentit està ficat conscientment. De fet lo del vot anarquista ho he posat entre cometes per algo. I la similitud que jo trobe es que si deixes els escons buits no tens govern com a tal, i estaries a un estat anarquista, per això ho comparo. Encara que en realitat no seria més que una ferramenta per castigar els polítics i mostrar el descontent amb tots ells.

    Per lo demés, ja ho hem parlat alguna volta, el sistema alemà es prou interesant. Tot seria estudiar-ho en calma per vore quines pegues té, a qui aprofita i a qui no. I averiguar com s’ho monten a altres països. Però jo no ho faré, en criticar el propi lo millor que he pogut ja he tingut prou, almenys per ara.

  • leoteriet writes:
    August 26th, 20127:34at

    A mi el sistema electoral no m’agrada, però espero votar en totes les eleccions que es facen. Em dona igual si son a corts generals, institucoions Europees o a president del consell escolar. No desperdiciaré la oportunitat de dir la meua per que el sistema de joc no m’agrado.
    Les regles son les mateixes per a tots. Així que si IU, Compromís o UPD algún dia son partits majoritaris disfrutaran de les avantatges que els ofereix el sistema. De moment a pedalar.
    Esta molt be criticar per a millorar el sistema de joc. Però el més important és que puguem jugar i que ho fem tots amb les mateixes regles.

  • Luis writes:
    August 27th, 20120:19at

    Si, pero jugar a un joc que està tot plé de trampes, jo no jugaré, ja no em deixo enganyar pels polítics que el que volen es “molta participació”. Ens ha fotut. Doncs el que voles es dir: veuen vostes com el poble confia en el nostre sistema, en la nostra democràcia, o millor dit dedocracia ( llistes tancades, tots els diputats votant el mateix que vota el seu líder). Fa poc de temps va eixir una notícia que deia que un diputat del PP havia sigut expedientat per que va dir que volía votar en contra de les mesures que el gobern pensava posar als miners. Aixó no pasa al Regne Unit o a França i per supost tampoc ( ningú es podría ni plantear això) als Estats Units. El diputat es autònom del seu partit. Es elegit per una petita circunscripció i només dona explicacions als seus votants, directament. Quasi sempre votarà amb el seu grup, pero si alguna cosa va en contra dels seus electors es pot oposar. I encara la gent va a votar. Fins que no arribem al 70% d’abstenció no farem res. Ells el que volen es que la gent vote, així continuen a la poltrona. Perque, a vore, si hagueren 15 milions de vots en blanc i 2 milions de vots als partits, el resultat sería també 350 diputats repartits entre els partits que han tret els 2 milions. Per tant el vot en blanc SEMPRE es un vot inútil. El NO VOT, si que es útil a poc a poc ( si es puguera arribar a aquest 70% d’abstenció en un parell d’anys sería genial pero la publicitat institucional del gobern, partits polítics( gasten milionades de diners públics, per cert) fa que la gent acabe votant encara que siga sense llegir els programes. Es gent que vota moltes vegades sense saber el que esta votant. Així ens va.
    I Dario perdona per no comprendre la ironia que feias. Salutacions. des d’Elx.

  • DARIO writes:
    August 27th, 201218:48at

    Una indignació completament comprensible: un sistema de merda, amb tantes falles, pos no vote!!

    Encara que tenim diversitat d’opinions, tot un luxe per al blog !!!jejejejeje

    Jo sempre espero que la abstenció siga alta, i sempre es la mateixa (aproximadament) , no puja de 50% mai, no se si faran trampes o que, però supossem que no. Si la abstenció pujara al 70% passaria algo? Doncs jo crec que no, home seria sonat però res més , es formaria govern i tot seguiria igual, si de cas invertirien més diners publics en propaganda i poc més.
    Per aixó seria necessari establir un limit per fer valdre les eleccions, si l’abstenció passa del 50% a mi ja hem pareix molt greu.

    Mira tu que a l’entrada no he parlat de l’abstenció … malament.

    Eixa seria una altra proposta: Minim del 50% dels censats voten perque la votació siga vàlida.

  • leoteriet writes:
    August 27th, 201219:05at

    Pot ser el joc esta ple de trampes.
    Pot ser hage situacions com els de IU o UPD que son poc democràtiques
    Però les regles son per a tots iguals. No votar per desengany ens porta a una situació molt perillosa. Ho explicaré:
    La gent crítica, la que canvia el vot + el vot a partits minoritaris. Si per desengany deixem de votar sols existirà el vot conformista, a partits majoritaris i per tant el vot al poder, a alló establert.
    Hem de denunciar les trampes del sistema i vigilar els mitjans de comunicació.
    Correm el perill de caure en les dictadures modernes. Les dictadures simulades de democràcia com per exemple la Putincràcia o la Chavezcràcia.
    Hem de ser crítics i actius. Cadascú des d’on crega oportú.


Leave a Reply

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 2 2 ?
 
SIDEBAR
»
S
I
D
E
B
A
R
«
»  Substance:WordPress   »  Style:Ahren Ahimsa