Hola món!!

Hem tornat, ha costat però estem ací. Més d’un any d’interrupció, de perea, de tindre millors coses a fer, de creure que el món podia canviar i vore que sí, però a pitjor.

En aquest temps sense publicar i quasi sense plegar papers he passat de convocar assemblees a passar d’elles, fins i tot fugir-les. De plenar el carrer de cartells a arrencar-los escoltat per la policia local en un suposat pacte per evitar la multa, encarà que després la multa va arribar igualment (putes!). He passat de ser professor interí a parat continu. I així van les coses. Torne a tindre molt de temps per plegar mentre espere que algú li pegue foc al congrés, ja vorem que passa el 25 de setembre… segurament res.

Mentrestant, la meua tornada a la papiroflèxia ha vingut per aquest llibre que el meu cosí tenia a casa: “La creación en papiroflexia” de Vicente Palacios.

Aquest llibre no segueix la linea del blog, ja que es tracta de papiroflèxia tradicional, no modular ni geomètrica. Però ja estava bé de fer-ne cubs, no?

D’aquest llibre extrauria diverses coses:

1) Una col·lecció de “pajarites” extensíssima amb molt de joc per a papers de dos colors.

2) Un exercit de micos, simis i goril·les. Ara el voreu.

3) En relació a aquesta pàgina, un cub fet amb un únic paper. També està ací.

L’exercit de simis.

Com podeu vore hi han quatre que es pareixen i un de diferent. Aquest va ser creació de Pablo de Unamuno, fill de D. Miguel de Unamuno. Mentre que els altres quatre models son de M.A. Palacios. Ací vos enganxe els diagrames de Unamuno.

Un cub en un sol full.

Això mateix i ací el diagrama de Vicente Palacios.

Les pròximes entrades tractaran probablement d’aquest any i mig sense escriure, de les cosetes que he fet mentrestant.

Si algú llig això, bon estiu, i fins prompte.